El mite del seny i l’honradesa catalana comença trontollar per tots els
cantons. Dues de les institucions més representatives del país estan en aquest
moments esquitxades per casos de malversació de fons i d’espionatge. No entraré
en detalls per que no els conec i possiblement m’equivocaria però es deriven
algunes consideracions de les reaccions polítiques al cas més greu dels dos.El desviament de fons públics, amb una gestió fraudulenta de la Fundació del Palau de la Música, és un delicte i
així s’ha de tractar, detinguts els responsables ara toca jutjar-los i
empresonar-los, però i les persones que han deixat que això passés, no val
amagar el cap i començar a dir: tu més i el teu pare pitjor, pos anda que tú, i
la teva mare que tal pixa...
A la roda de premsa del portantveu del govern, el conseller Castells va fer
referència que les greus irregularitats sempre s’havien fet a la Fundació i no al Consorci
que és on participa la
Generalitat, i tant va fer servir aquesta argumentació que un
dels periodistes presents, segurament nombrat en els famosos informes sobre
tendències polítiques d’aquests, va ficar el dit a la llaga: “Si son tan
difícils d’auditar les fundacions, per què no es canvia el règim fiscal
d’aquestes? Com és que tots els partits polítics tenen la seva fundació? la
qual rep ingents quantitats de diners en subvencions públiques i privades.
I aquí volia arribar jo, els partits polítics no es conformen només en
xuclar la sang de la ciutadania a través de les aportacions dels ajuntaments,
diputacions, parlament i altres sinó que també s’han inventat el xollo de les
Fundacions, amb aquestes realitzen estudis, conferències, premis, trobades
nacionals, internacionals i es dona feina a la majoria dels futurs vampirs de
la nostra societat. Hi ha polítics de 2a generació que mai han trepitjat la
empresa privada, que sempre han estat pagats (i molt ben pagats) per empreses
pseudopúbliques o fundacions relacionades amb els partits dels quals formen
part.
A mi em sembla que tota aquesta porqueria els hi hauria d’explotar a la
cara i esquitxar a tothom, però no hi tinc gaire fe, ja trobaran algun gamarús
que l’hagi fet molt grossa per poder-li encomanar els seus delictes i alguns
altres (previ pacte amb la fiscalia).
Adrià Viñas.
Independents per Mollet (IxM)
