L’anunci de la patronal de sales de cinema de convocar una
jornada de vaga contra l’aplicació de la nova llei de cinema, és un
anacronisme, que ens transporta a d’altres èpoques que alguns creiem ja
extingides.
La foto dels sindicats CCOO i CGT firmant un acord amb la
patronal per a oposar-se al doblatge de com a mínim un 50% de les pel.lícules
al català, a més de ser també un anacronisme, és la prova del nou que ens
demostra en què s’han convertit aquestes centrals sindicals, ara convertides en
empreses de serveis domesticades a còpia de subvencions, i en d’altres èpoques
a l’avanguarda de la defensa dels drets nacionals.
Que els catalans no puguem veure cinema en la llengua del
país, a casa nostra, i que alguns s’escudin encara en una normativa franquista
de l’any 41, és una autèntica presa de pèl i una prova ben clara de la tan
esbombada persecució del castellà a Catalunya a la que s’abonen diàriament els
sectors del nacionalisme espanyolista tant al Principat com al país veí. Si a
la patronal i als sindicats no els importen un rave els nostres drets com a
ciutadans i com a consumidors, els poders públics tenen no només el dret sinó
també el deure de promoure mesures per acabar amb la imposició actual.
L’excusa de que es perdran llocs de treball i es tancaran
sales és tan peregrina que no se la creuen ni ells. La realitat actual ens
demostra que tan sols un 3% de les pel.lícules en exhibició, es projecten en
català. Les dades de rendibilitat d’aquest escàs percentatge no poden ser mai
significatives, atès que molt sovint no es trien per a doblar les pel.lícules
més taquilleres, sinó d’altres amb moltes menys possibilitats de romandre una
bona temporada en cartellera. A tall d’exemple, la pel.lícula més taquillera de
tots els temps, “AVATAR”, és impossible veure-la en català, senzillament perquè
no hi ha ni una sola còpia doblada. Algú li pot semblar que això és normal ? A
Catalunya volem cinema en català. L’objectiu d’arribar a un 50% de pel-lícules
doblades, no és tampoc el final del camí, però és un primer pas, per avançar en
convertir-nos en un país normal.
La vaga de cinemes, potser l’hauríem de fer els espectadors.
Si deixéssim d’anar unes setmanes a les sales, potser aquesta colla de
“senyoritus” captarien el missatge de manera tan clara com es mereixen.
Jesús M. Carrasco
Independents per Mollet (IxM)
