|

Notícia
introduïda el dia: 18/05/2007 Tema: Drets Personals | És legal la descàrrega de música per l'Emule ? | La base de la
il·legalitat, es basa, principalment, en el Art. 270 del Código Penal,
que diu, entre altres, que “Será castigado con la pena de prisión de seis meses a
dos años y multa de 12 a
24 meses quien, con ánimo de lucro y en perjuicio de tercero, reproduzca,
plagie, distribuya o comunique públicamente....”.Està clar que baixar
música o software per programes P2P, com el eMule, entra dins aquestes accions,
però l’exigència de l'article, que existeixi ànim de lucre, és a dir, que se’n
tregui un benefici, fa que moltes vegades els jutges no considerin l'acció com
a delicte. El perjudici a tercer s’entén el que produïm a l'autor al “xafar-li” una quantitat de
vendes.Però
també tenim sentencies on es considera que l'obtenció gratuïta d'aquella cançó
o aquell programa realment ens proporciona un benefici ja que ens em estalviat
uns diners i per tant, hem actuat amb ànim de lucre i hem comès un delicte.Compte
també, que a més del Codi Penal tenim la Llei de protecció de dades. Els programes P2P es
basen en “posar a disposició” d'altres usuaris una sèrie de dades del nostre
PC, a canvi de que ells facin el mateix. Permetem que accedeixen al nostre PC,
a canvi d’accedir nosaltres als dels altres milions d'usuaris connectats. Si
accedim a través de l'ordinador de l'oficina podem posar sense voler, dades
personals (dels clients o dels treballadors per exemple) a disposició de tot el
món. La multa mínima que senyala la llei per aquest cas és de 6000 €, i no
s'eximeix per desconeixement de la llei, de que no som experts informàtics o
perquè ho faci un empleat.Sentireu
a dir també que a l'eMule en realitat, s’està fen ús del dret de “copia
privada” que reconeix la llei. És cert que es reconeix el fer una copia del CD
adquirit a una tenda, del qual som propietaris, per si es fa malbé o per copiar
les cançons al nostre MP3. Però això no vol dir que les còpies que fem a través
del eMule siguin “copies privades”, perquè no som els propietaris del original.
És més, posar música o software a disposició dels altres, acció que realment
fem, a vegades sense saber-ho, simplement “entrant” a l’eMule o xarxes P2P
similars, també es il·legal, perquè es tracta de distribució de material del
que no som propietaris o no tenim els drets de distribució.Quant
al software, recordeu que quan instal·lem un programa, “acceptem” fent “clic” a
“acceptar”, allò que no llegim mai i que sol ser un rotllo sobre els termes
d’ús del programa. Penseu que el rotllo l'han redactat, de manera molt acurada
el advocats del propietari del programa .... En
fi, tenim sentencies judicials per tots els gustos i a vegades veiem als
mitjans de comunicació declaracions rotundes de personatges coneguts en tots
els sentits: “És absolutament legal...”, “És tolerat...”, “És totalment
il·legal ....” etc. Sense entrar a
opinar com hauria de ser la llei, cosa que mai farem en aquesta secció, la
realitat és que hem de tenir en compte que podem ser castigats penalment, i per
una persona “normal” us asseguro que un procés penal no es cosa de riure.
El
Racó Legal d’IxM
| |
Notícia
introduïda el dia: 26/03/2007 Tema: Drets Personals |
La legítima defensa |
Últimament,
els robatoris amb força son, per desgràcia, bastant habituals. Hem
tingut notícies del cas Tous i similars i sentim comentaris com que la
Llei està feta a favor dels delinqüents o que primer ens han de
disparar perquè tinguem dret a defensar-nos. No és així. La legitima
defensa, que ens eximeix de responsabilitat per defensar-nos -el Jutge
ens deixa lliures sense càrrecs- ha de complir tres requisits, segons
l’art. 20.4 del Codi Penal:
Primer.-
Ens
hem de defensar mentre ens estan agredint o quan l’agressió és
imminent. No val disparar al lladre que marxa corrent -perquè no ens
està agredint- i si val atacar un senyor que ens apunta amb una arma o
navalla -està a punt d'agredir-nos-.El mateix val per defensar a la
víctima.
Segon.-
També es
requereix defensar-nos proporcionalment a com ens ataquen. Si un senyor
ens dona empentes per coaccionar-nos, no podem treure un gabinet i
apunyalar-lo. Però sí podem fer-li una “clau” de judo que sabem, per
impedir que segueixi donant-nos empentes. La nostra defensa però, ha de
cessar al moment que para l'agressió. No val, aprofitar que l'atacant
para de donar-nos empentes i marxa, per clavar-li una pallissa ara que
està distret, o aprofitar que uns companys ens venen a ajudar per
donar-li “una lliçó”.
Tercer.-
Per
últim, es requereix que no provoquem -amb contundència- a l’atacant,
com per exemple amb insults forts, empentes, amenaces etc i quan s’hi
torna, “castigar-lo” en legitima defensa. No vol dir que si reacciona
atacant-nos, no puguem defensar-nos, però jurídicament no serà defensa
pròpia. (No ens deixaran lliures “del tot”, ja que som responsables de
la provocació).
Aquest es
l'esquema bàsic, i no és d'una aplicació “matemàtica” però son els
criteris legals que aplica el Jutge. Si recordeu el "cas Tous", on per
la ràdio i la premsa escoltàvem polítics, locutors famosos i gent
exaltada insultant el Jutge perquè “allò” era legitima defensa, veureu
que no compleix el primer punt. El gendre Tous dispara sense que
l'estiguin agredint o estiguin a punt. La raó “filosòfica” de la Llei
és finalment evitar la venjança i que es pugui alegar
"defensa pròpia" per justificar una agressió.
|
|
|
|
|
|
PASSA'T A LA RESISTÈNCIA ! Vine amb IxM ! |
Web en període de proves i més proves.
Molesteu les disculpes !
Per
veure les publicacions (programes, triptics i documentació
impresa)
cal tenir el plug-In d'AcrobatReader |
|

Disseny i
producció: RK i ETZI- Disseny

|
|