Independents per Mollet ( IxM)

Escric aquesta carta i encara no sé des de quin paper fer-ho, si com a membre d’Independents x Mollet, que lluitem per tenir una ciutat millor i no hem volgut mai utilitzar el tema de la seguretat com arma política, com a ciutadana de Mollet afectada per tot allò que passa a la ciutat o simplement com a filla d’un afectat.

Aquesta setmana m’he adonat, per força, que hi ha coses que no passen només a la TV. Fa només uns dies van entrar a robar a casa el meu pare. Per sort ells no eren a casa i per tant no hem de lamentar danys personals. La sensació d’entrar a casa i veure que algú o alguns individus hi han entrat i ho han regirat absolutament tot en busca de no sabem què és indescriptible, només la sap qui la ha viu. Et passen moltes coses pel cap, comences a veure imatges que només veies a la tele. El primer que et trobes és que tot el que hi havia als armaris està per terra (fotos, roba, etc.), trobes a faltar moltes coses (sobretot electrodomèstics), veus el sistema que han utilitzat per entrar i penses: Qui? Per què? A nosaltres, una família que portem tota la vida lluitant i treballant i vivint fora de tot luxe?

Doncs sí, ara sembla que qualsevol de nosaltres podem ser objecte d’aquesta gent que no valora per res la propietat dels demés, i que pel sòl fet de vendre-ho i treure’s uns diners, es creu amb el dret d’entrar a casa teva, buidar-te-la i obligar-te a començar de zero.

Estic emprenyada, dolguda, perquè no dir-ho espantada, i el que més ràbia em fa és que podem fer poca cosa. Els mossos han vingut a prendre petges amb aquell polsim negre, però sembla ser que han entrat amb guants i ja no es pot fer res més. Aquesta gent seguiran al carrer entrant i sortint impunement de les cases dels veïns sense que ningú pugui fer-hi res.

Un ja no està segur ni a casa seva ?

Annaïs Garcia i Solé
Independents per Mollet (IxM)